NU. Carles Cortés

NU (diari d’un postadolescent) és la confessió sense filtres d’una vida que s’escriu a si mateixa. A través de les pàgines d’un diari íntim, Teseu —un home que s’acosta als seixanta anys— decideix obrir els calaixos més secrets de la seua memòria: els amors viscuts i perduts, els cossos que han deixat empremta, les obsessions, les addiccions i les ferides que encara sagnen. El resultat és un relat cru i intens sobre el desig, la dependència emocional i la necessitat desesperada d’estimar i ser estimat.

Des de l’adolescència prolongada dels anys vuitanta fins a la maduresa inquieta del segle XXI, l’autor –dins del gènere de l’autoficció– reconstrueix la seua identitat entre passions abrasadores, relacions impossibles i un erotisme que travessa cada pàgina amb una força gairebé física. L’escriptura es converteix així en l’única manera de donar sentit al temps viscut —o potser de recuperar-lo.

Amb una prosa directa, pròxima a l’oralitat, aquesta novel·la d’autoficció psicològica ofereix un retrat valent de la vulnerabilitat masculina i de la complexitat del desig entre homes, sense concessions ni disfresses. Un llibre sobre el vertigen d’estimar, la fragilitat de viure i el poder de l’escriptura per retenir —encara que siga per un instant— allò que el temps inevitablement s’endú.

Autor

Carles Cortés (Alcoi, 1968) és catedràtic d’universitat de literatura catalana contemporània en la Universitat d’Alacant, on ha estat vicerector de Cultura, Esports i Política Lingüística entre els anys 2012 i 2020. En l’actualitat, és director de la Seu d’Alacant de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. Ha publicat novel·les com Veu de dona (premi de Narrativa Breu Vila de Benissa, 2001), Marta dibuixa ponts (premi de Novel·la Ciutat de Sagunt, 2003), Els silencis de Maria (2008), Sara, la dona sense atributs (premi de Literatura Eròtica La Vall d’Albaida, 2010), La clau que obria tots els panys (2015) i La vida dins dels ulls (2018). És autor també de narrativa juvenil i d’obres de teatre com La joia (premi de Teatre Ciutat d’Alcoi, 2011) i La dona sense atributs (2013).