Descripció
Quan el policia Arnau Feliu comença el seu últim mes de treball abans de prejubilar-se, no pot imaginar-se que està a punt d’encetar un cas que l’atraparà com una teranyina. Unes morts, aparentment accidentals i inconnexes, van adquirint unes coincidències sospitoses. Amb cada detall que investiga i cada pista que obté, Arnau va posant llum sobre una trama intricada i absorbent, de dimensions absolutament inimaginables.
Carreres il·legals, drogues, apostes, corrupció política i un seguit d’assassinats escampats durant mesos recorren una història sòrdida, en què els vicis més depravats i les ambicions més indecents esguiten la vida de molts dels personatges. Enfront de tots ells, com un vaixell a la deriva a punt d’afonar-se, Arnau Feliu, amb l’ajuda del jove Guillem, intenta desentranyar el cas i ho fa amb l’aparent desídia de qui sap que la justícia és un horitzó inabastable.
Amb La merla blanca, Juli Martínez Amorós ha escrit la gran novel·la negra de la ciutat de l’Alacant.
Autor
Juli Martínez Amorós (Novelda, les Valls del Vinalopó, 1975), tècnic lingüístic de la Universitat d’Alacant, on també va ser professor de l’àrea de lingüística general entre 2009 i 2011. Filòleg de formació, és coautor de diverses obres per a l’ensenyament del valencià, entre les quals destaca la col·lecció Punt per punt (2017-19). A més, també ha escrit la novel·la Les formigues (2005), premi de narrativa Vila d’Onil l’any 2003, i l’assaig La societat valenciana en l’espill lingüístic (2016), entre altres obres.
Fitxa
ISBN: 978-84-125397-1-4
Any d’edició: 2022
Lloc d’edició: València
Enquadernació: Rústica
Format: 14×21 cm
Pàgines: 214
Idioma: Valencià
Josep Lluís –
«La merla blanca» és una novel·la policíaca de lectura àgil, construïda amb capítols curts en forma de dietari personal del protagonista, el policia Arnau Feliu. La trama avança i es complica a mesura que l’agent indaga la connexió entre diverses morts aparentment accidentals i inconnexes, a força de fer les preguntes adequades i emetre hipòtesis que es descarten o es confirmen, però també gràcies a la intuïció i a alguna feliç casualitat. Potser el major encert de l’obra és que la intriga es manté en tot moment (i per tant, també l’atenció lectora) i que tots els caps solts tenen sentit al final. En definitiva, una història ben construïda que es resol de manera original.
Pel que fa als personatges, potser es troba a faltar més profunditat en el treball descriptiu i la psicologia (d’alguns sabem molt pocs detalls, altres es mostren com a malvats arquetípics), però complixen adequadament la seua funció en la trama. Com a segona i última crítica, diria que el to moralitzant es fa, a vegades, prescindible. Amb tot, «La merla blanca» és un digne exercici de novel·la policíaca, que aconseguix enganxar el lector, i podem dir que Arnau Feliu recorda una mena de comissari Montalbano o un detectiu Colombo de latituds valencianes meridionals.
Per últim, cal assenyalar que el model lingüístic del text, pròxim al valencià real, palesa la intenció de Juli Martínez Amorós (en línia amb la d’altres autors valencians actuals com ara Rafa Lahuerta) de normalitzar sense complexos formes valencianes injustament bandejades en la nostra literatura de les darreres dècades. Això fa que el lector se senta còmode i identificat amb un text indiscutiblement valencià.