ENTRE FLORICULTORES. Maria Antònia Salvà

Entre floricultores vol oferir l’oportunitat d’acostar l’obra de Maria Antònia Salvà al lector actual. Demana que s’hi acari directament sense prejudicis. La tria dels poemes correspon als llibres més significatius de l’autora tot mantenint l’ordre de publicació de l’obra. S’hi mostra l’evolució: dels poemes més descriptius i narratius, els primers, als més sintètics i de condensació lírica, els posteriors.

Maria Antònia Salvà (Palma, 1869 – Llucmajor, 1958) és avui una poeta clàssica de la literatura catalana. Centra el seu univers el paisatge del pla de l’illa de Mallorca que va conèixer en els menors detalls, com una autèntica naturista. Converteix la natura en un instrument dúctil sobre el qual captar la vida en els aspectes més vius de la gent i els costums, i de traslluir les emocions personals.

Escrita al llarg de més de mig segle, l’obra de Salvà ofereix una gran riquesa de formes i matisos —des del folklore i la poesia oral a les més cultes— sobre les quals hi estén una capacitat expressiva sols a l’abast dels més grans. En qualsevol situació capta el moment fugisser, canviant, la bellesa de les coses que s’esfuma. En altres moments, la natura trasllueix la seva personalitat, les seves emocions i estats d’ànim. Salvà és la primera poeta en la llengua catalana que sap expressar la visió del món des d’una posició de dona. Dona en conflicte amb ella mateixa i amb l’entorn que li va tocar viure.