AQUELLES CORDES DEL VENT. Felícia Fuster

Felícia Fuster (Barcelona, 1921 – París, 2012) és poeta, pintora i traductora. El 1951 s’instal·la a París on aconsegueix l’estabilitat que li permet seguir el pla que s’havia traçat des de jove: dedicar-se exclusivament a escriure i a pintar. Amb Una cançó per a ningú i trenta diàleg inútils (1984) enceta una obra basada en l’experimentació del llenguatge i la llibertat que aviat connecta amb el pensament i el concepte oriental de l’art. També és autora dels poemaris I encara (1987), Passarel·les/Mosaïques (1992), Versió original (1996), Sorra de temps absent (1998) i Postals no escrites (2001). Destaca la seua traducció de L’Œuvre au noir (1984), de Margarite Yourcenar, i les antologies Poesia japonesa contemporània i Poesia catalana contemporània (1988). Aquelles cordes del vent, que ara es publica, va veure la llum el 1987. És el seu segon llibre. Hi tracta, entre altres, la identitat i la relació amb l’altre, amb imatges tallants, visuals i plàstiques. Fuster ha esdevingut una clàssica de la modernitat, amb una obra singular marcada per un intens ritme intern que arrossega i colpeix..