Lluïsa Julià i Sebastià Alzamora conversen sobre la poesia de Maria Antònia Salvà
El pròxim dilluns 15 de febrer, a les 19 hores i al Canal de Youtube Vincle Editorial, dins del cicle #ConversesVincle, els escriptors Lluïsa Julià i Sebastià Alzamora conversaran sobre la vida i l’obra de la poeta mallorquina Maria Antònia Salvà, arran de l’antologia poètica Entre Floricultores, publicada recentment per Vincle Editorial amb tria i pròleg de la pròpia Lluïsa Julià.
Maria Antònia Salvà, considerada la primera poeta moderna en llengua catalana, centra el seu univers el paisatge del pla de l’illa de Mallorca que va conèixer en els menors detalls. La seua obra, escrita al llarg de més de mig segle, ofereix una gran riquesa de formes i matisos —des del folklore i la poesia oral a les més cultes— sobre les quals hi estén una capacitat expressiva sols a l’abast dels més grans. En qualsevol situació capta el moment fugisser, canviant, la bellesa de les coses que s’esfuma. En altres moments, la natura trasllueix la seva personalitat, les seves emocions i estats d’ànim. Salvà és la primera poeta en la llengua catalana que sap expressar la visió del món des d’una posició de dona. Dona en conflicte amb ella mateixa i amb l’entorn que li va tocar viure.
Maria Antònia Salvà (Palma, 1869 – Llucmajor, 1958), poeta, traductora i prosista, es va donar a conèixer en el tombat del segle XX. El 1910 publica Poemes, volum que la incorpora a l’Escola Mallorquina però n’evoluciona i en trenca els motlles. El seu nom es lliga a Frédéric Mistral amb la traducció canònica de Mireia (1917) i en els anys immediats esdevé un nom central, antologada i recomanat per la crítica. Publica Espigues en flor (1926), El retorn (1934) i, en la postguerra, Llepolies i joguines (1946), Cel d’horabaixa (1947) i Lluneta del pagès (1952). També va traduir Francis James, Giovanni Pascoli, Alessandre Manzoni o Andrée Bruguière de Gorgot. Són molt destacats els volums en prosa Viatge a Orient (1907) i Entre el record i l’enyorança (1955).
Lluïsa Julià (Barcelona, 1958) és especialista en Maria Antònia Salvà sobre qui ha promogut estudis —Lectures sobre Maria Antònia Salvà, (1996) i organitzat jornades Escriure sense context. Jornades sobre Maria Antònia Salvà (2009)—, ha editat el text inèdit Viatge a Orient (1998) i l’edició de Mireia (2004), restituint el text original. També ha editat l’epistolari entre Maria Antònia Salvà i Josep Carner (1997). Ha participat en l’Any Maria Antònia Salvà (2020) celebrat a Mallorca. Altres estudis són: Tradició i orfenesa. Per a una genealogia de l’escriptora catalana (2007), Els miralls de la ficció. La narrativa de Maria Àngels Anglada (2013) o la biografía de Maria-Mercè Marçal. Una vida (Galàxia-Gutenberg 2017). Recentment ha estat nomenada vicepresidenta de l’Ateneu Barcelonès i comissària de l’any Felicia Fuster per la Institució de les Lletres Catalanes.
Sebastià Alzamora (Llucmajor, 1972) col·labora habitualment amb revistes i diaris com Serra d’Or, Lluc, El Mirall, El Temps, Avui, Diari de Balears, Diario de Mallorca i Ara, on publica una columna cada dia. És autor del poemaris Rafel, Apoteosi del cercle, Mula morta, El benestar, La part visible i La netedat. Com a narrador, ha publicat L’extinció, Sara i Jeremies, La pell i la princesa, Nit de l’ànima, Miracle a Llucmajor, Crim de sang, Dos amics de vint anys, La Malcontenta i Reis del món. Algunes de les seues obres estan traduïdes al castellà, italià, francès, portuguès, hebreu i eslovè. Entre els premis rebuts al llarg de la seua carrera literària cal destacar el Premi Salvador Espriu, el Premi del Jocs Florals de Barcelona, el Premi Carles Riba, el Ciutat de Palma, el Premi Josep Pla, el Premi Sant Jordi de novel·la o el la critica de la revista Serra d’Or. És membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans adscrit a la Secció Filològica.
Amb una periodicitat quinzenal, les #ConversesVincle tenen per objecte crear un punt de trobada on-line dels escriptors i escriptores de tot l’àmbit lingüístic català amb els seus lectors per a reflexionar sobre la creació literària.