Gustau Muñoz i el seu espill d’un temps
Vincle Editorial suma un nou volum a la seua col·lecció Panorama. Es tracta d’Espill d’un temps, un assaig de Gustau Muñoz conformat per una sèrie de textos que es relacionen amb allò que apassiona l’autor: la cultura, la política, el país, la memòria. I en bona mesura en una època determinada. Per això el títol.
El temps observat, viscut, llegit, sofert i alhora gaudit. Un temps que és d’altra banda elàstic, perquè sovint el passat és també present i en el present es prepara -o s’avança- el futur. Hom viu el present, però som deutors del passat, i esperem tothora el que vindrà. El sentit d’aquest llibre és enllaçar idees i persones, problemes oberts, hipòtesis i conviccions. Transmetre idees i reflexions a partir d’un compromís primerenc i sostingut en el temps. Inclou retrats literaris dedicats a alguns contemporanis, ordenats alfabèticament.
Espill d’un temps està estructurat en quatre apartats: “Notes personals”, “Ciutats vistes”, “Abecedari de contemporanis” i “Instantànies”. En “Notes personals” s’hi consignen idees, observacions i punts de vista, de vegades també perplexitats, a partir d’una reflexió polèmica i sense embuts. Així trobem textos dedicats a temes diversos, des de la dicotomia nació política-nació cultural, els clàssics i la sensibilitat contemporània o la literatura com a religió. Per la seua part, a “Ciutats vistes”, Gustau Muñoz dona compte d’impressions i reflexions suscitades per aquesta condensació de l’activitat i la creativitat humana en l’espai que son les ciutats, en especial Nova York, Londres, Lisboa, Porto o Frankfurt.
A “Abecedari de contemporanis” ens ofereix una sèrie de retrats literaris d’aquelles persones a les quals l’autor considera els seues contemporanis capitals i amb les que ha compartit idees i acció, moments de vida i projectes. Ací trobem retrats de polítics, intel·lectuals, escriptors o periodistes com Mónica Oltra, Mario Garcia Bonafé, Antoni Furió, Ernest Garcia, Emèrit Bono, Ferran Garcia-Oliver, Pau Viciano, Doro Balaguer, Eliseu Climent, Martí Domínguez, Pedro Ruiz Torres, Vicent Alonso, Adolf Beltran, Carles Mulet, Joan F. Mira, Sandra Obiol, Francesc Pérez Moragón, Amat Sánchez, Manuel Alcaraz, Simona Skrabec, o Vicent Olmos, entre altres.
A l’última part del llibre, “Instantànies”, s’aborda l’ampli món de la cultura -la literatura, el pensament, l’art- amb aproximacions a un seguit de situacions i d’autors i creadors -com ara Gerald Brenan, Walter Benjamin, Domènec Guansé o l’Equip Crònica-, a la importància de les biografies, les traduccions, la visió mítica de Buenos Aires, la pseudo-història, la novel·la històrica o la “mala imatge” dels valencians, entre altres. En aquests assaigs, al capdavall, batega una certa visió de la cultura entesa com una xarxa de relacions i referents, un tapís o un mosaic, una eina de civilització, un procés de coneixement.
Gustau Muñoz (València, 1951) és economista de formació, assagista, traductor i editor. Durant anys va fer treball editorial a Publicacions de la Universitat de València (PUV). Abans a les Edicions Alfons el Magnànim-IVEI. Actualment és codirector de la revista L’Espill. Col·labora regularment en mitjans com eldiario.es, L’Avenç i À Punt Ràdio. Ha publicat, entre altres, Intervencions entre cultura i política, A l’inici del segle, Herència d’una època, Corrents de fons, El vertigen dels dies, La vida dels llibres i Elogi del pensament crític.