Parlem de Carmelina Sánchez-Cutillas i de la seua cambra més estimada
El pròxim dimarts 16 de març, a les 19 hores i al Canal de Youtube Vincle Editorial, dins del cicle #ConversesVincle, Luís del Romero Sánchez-Cutillas, María Lacueva, Rosa Roig i Bel Granya conversaran sobre l’obra de Carmelina Sànchez-Cutillas arran del llibre La meva cambra més estimada. La biblioteca de Carmelina Sánchez-Cutillas, publicat per Vincle Editorial.
La meva cambra més estimada és una apassionada evocació de la biblioteca de l’escriptora valenciana Carmelina Sánchez-Cutillas, aquella habitació pròpia per a poder escriure novel·les o poemes, evocada perVirginia Woolf. En la seua biblioteca, Carmelina va escriure no sols els seus poemes i l’exitosa Matèria de Bretanya, sinó un bon grapat de treballs d’investigació relacionats amb la història i la literatura valencianes, la vessant més desconeguda de la seua obra. La meva cambra més estimada tracta d’evocar com va ser la biblioteca de l’autora, ressaltant-ne la importància en la seua obra i esbrinant, entre els llibres pertanyents a la Matière de Bretagne de Jean Bodel, els camins que conduïren a la meravellosa i màgica Matèria de Bretanya.
Anabolic bodybuilding reviews, dianabol sale in mexico solar evolution online ultima mix gymnastics or bodybuilding at the fitness club of the salies de bearn thermal baths.Considerada com una de les escriptores valencianes més destacades del segle XX, Carmelina Sánchez-Cutillas (Madrid, 1927- València, 2009), pertany a la generació d’escriptores de postguerra amb Maria Beneyto, Maria Ibars i Beatriu Civera. Va desenvolupar una important tasca periodística i divulgativa de temes històrics, literaris i etnogràfics. Destaquen els seues poemaris Un món rebel, Conjugació en primera persona, Els jeroglífics i la pedra de Rosetta i Llibre d’amic i amada. Va aconseguir un gran èxit amb la seua novel·la Matèria de Bretanya, guanyadora l’any 1975 del premi Andròmina. És escriptora de l’any 2020 i 2021 de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Participants
Lluís del Romero Sánchez-Cutillas va heretar de la seua mare la passió per la història i la literatura i va ser assidu visitant d’aquella “cambra més estimada” de Carmelina. Com a escriptor ha obtingut nombrosos premis en els gèneres de novel·la (Ateneu de Valladolid, Gabriel Sijé, Ciudad de Irún, Cáceres, Ciudad de Badajoz, Salvador García Aguilar), conte (Gabriel Miró, Unicaja, Manuel Llano, Alfonso Grosso) i poesia (finalista del Premi València). Ha publicat 7 novel·les i 9 llibres de contes, ambientats a la ciutat de València (Una tirada de dados, Maestros de la luz y las tinieblas). Obres centrades en la guerra civil i la postguerra (Hambre, Vae Victis, Cartas a mi amada) o que giren entorn de la fotografia i la imatge (El Daguerrotipo, El espejo de Salomón, Ojos), sense oblidar les que exploren la sensualitat de la bona cuina i la lectura (Manjar blanco, Sexo oral). Amb La meva cambra més estimada. La biblioteca de Carmelina Sánchez-Cutillas s’endinsa en l’assaig.
Maria Lacueva. Investigadora i professora d’Estudis Catalans i Romànics a les universitats de Heidelberg, Mannheim i Saarbrücken, a Alemanya. Ha publicat diversos estudis al voltant de les escriptores valencianes, tant de posguerra com actuals, i de la construcció de genealogies femenines literàries. És editora del volum col·lectiu Didàctica universitària dels estudis culturals. Pràctiques i tendències en la catalanística i la hispanística, i autora del llibre Les dones fortes. La narrativa valenciana sota el franquisme.
Rosa Roig. Escriptora, professora i activista per la inclusió de les dones i els seus sabers en la cultura i la docència. Membre de diverses associacions feministes, col·labora amb l’associació estatal per a la inclusió de les dones en el currículum escolar, el Legado de las mujeres. És comissària de l’exposició Nosaltres, les escriptores. Valencianes en el temps. Autora dels textos dels contes il·lustrats Contem històries de dones d’ací i d’ Isabel vol ser escriptora, ambdós treballs realitzats a quatre mans amb la il·lustradora Manola Roig. Autora dels textos dels llibres de contes Animals de sèquia, La dona que es rigué de Talleyrand, i dels poemaris Joc de dos i Viatge a Avinyó. Ha participat en els llibres col·lectius : Nosaltres, els fusterians i 20 mestres del segle XX, al País Valencià. És coordinadora de l’equip internacional de l’àmbit de català i llengües minoritàries del projecte europeu Women’s Legacy: our cultural heritage to Equity.
Bel Granya. Investigadora, critica literària i escriptora. Dirigeix l’Espai Betúlia Centre de la Paraula i les Lletres de Badalona. Interessada pels escriptors de la Mallorca de preguerra i la cultura catalana de postguerra ha publicat estudis sobre Maria Aurèlia Capmany, Salvador Espriu, Rosa Leveroni i David Sanahuja. És autora dels llibres Els poetes de l’Escola Mallorquina i Maria Mayol i el Foment de la Cultura de la Dona, així com dels poemaris Mudar de pell, Anagrama de sal i Síndria esberlada.