Vincle publica “Cantata de València”, de Rafael Xambó
Vincle Editorial publica Cantata de València, una antologia de textos poètics d’autores i autors que han cantat a la ciutat realitzada per Rafa Xambó, que també aporta diferents textos. El pròleg del llibre és d’Àngels Gregori, i compta amb les col·laboracions de i la col·laboració de Vicent Alonso, Maria Josep Escrivà, Maria Fullana, Isabel Garcia Canet, Marc Granell, Salvador Jàfer, Txema Martínez, Jaume Pérez-Montaner, Francesc Pérez Moragón, Enric Sòria i Francesc Viadel. El disseny del llibre i la il·lustració de portada és obra de Cèsar Amiguet.
“El veritable art neix de la contradicció, i València (com ser valencià) és una qüestió de resistència. A vegades tinc la sensació que tots els anys que ens van segrestar políticament aquesta ciutat -és a dir, culturalment, i això Xambó ho sap bé- van ser, d’alguna manera, com haver viscut perduts en una difícil traducció”. Això diu Àngels Gregori al pròleg. I més avant, afegeix: “Les inexistents polítiques culturals de la ciutat van expulsar durant anys els seus poetes. Però amb el temps la resistència també és una forma de felicitat, la que li ha donat la força a Xambó per treure tota la seua càrrega per escriure-la i cantar-la. I poca broma. Ací recull els sentiments i els símptomes de dècades de relació envers la ciutat, i amb aquest còctel, en fa una Cantata que s’inicia amb l’evocació de Fuster i els racons més desmemoriats de la ciutat fins al desig d’esperança que torna a ell com un amor ferotge”.
Ciutat estimada, ciutat de la vergonya, València devastada, ciutat bagassa dels dies insòlits, ciutat fantasma, amor impossible, mala puta ciutat meua, ciutat ferida, ciutat bombardejada, mare dolguda; tot això i més dedica Xambó a València tot inspirant-se en els poetes contemporanis que l’han cantat.
Diu l’autor: “A raig, com si m’haguera posseït un deler irrefrenable, en poc més d’una hora vaig deixar enllestit el text; més de dos-cents versos. A l’abril, en vaig tenir la primera versió i immediatament vaig saber que calia posar-li música, calia cantar-la, per això Cantata, i que seria la banda sonora d’un curtmetratge, perquè escrivint i tocant quan feia la música hi veia les imatges. Potser, per això, calia que passara tant de temps, perquè hi ha coses que demanen una edat, un solatge de l’experiència per a poder-les encarar. (…) Un text, i un projecte audiovisual, que reivindica l’aportació de les arts i proposa una reflexió i un debat sobre el paper de la cultura en la nostra societat”.
Cantata de València serà presentat el proper dilluns 21 de desembre a les 19 hores a l’Octubre, Centre de Cultura Contemporània, al carrer Sant Ferran 12 de València en un acte en el qual intervindran, a més de Xambó, Marc Granell, Àngels Gregori. Jaume Pérez-Montaner, Isabel Garcia Canet, Vicent Monsonís i Manolo Gil.
Sobre l’autor
Rafael Xambó és sociòleg, músic i escriptor. Com a investigador de la comunicació ha publicat nombrosos llibres i articles de caràcter acadèmic i divulgatiu. Com a músic i cantant es va donar a conèixer als anys 70. Ho va deixar quan el moviment de la Nova Cançó fou arraconat durant la Transició i va reprendre amb el canvi de segle. Té publicats sis discos. Va guanyar els Premis Ovidi Montllor al millor disc de cançó d’autor el 2007 per Cançons de la memòria trista, i el 2010 per Andanes. També el premi a la millor lletra per A Glasgow. El 2013 va publicar el disc T’estimo tant. Sonets de Shakespeare, amb traducció de Txema Martínez, una bellíssima raresa en el panorama cultural en català. També el 2013 va publicar la novel·la El riu dels ulls, actualment exhaurida. Té una extensa trajectòria com a activista cultural i social, compromès amb el valencianisme polític, l’ecologisme i la lluita contra les desigualtats. Actualment prepara el llançament del seu nou disc La dansa d’un temps nou i el dietari La nit dels dies.