Ernest Nabàs: “Xile ha investigat, jutjat i condemnat les injustícies de la seua dictadura; Espanya no”

Periodista, polític, sacerdot… Ernest Nabàs ha viscut moltes vides dins de la seua pròpia vida i ara les condensa totes en Memòries d’un roder (editorial Vincle), una narració autobiogràfica amb tocs de novel·la. La Fira va acollir durant el matí de diumenge la presentació del llibre en un acte conduït per Manolo Gil i en el qual han participat el president de la Generalitat, Ximo Puig, i l’expresident Joan Lerma.

Puig va definir Nabàs com una “persona que ha tingut moltes mirades en la seua vida i totes les ha intentat exercir amb honestedat, amb un sentit de l’ètica i la responsabilitat que para mi en aquests moments és un exemple”. Per la seua banda, Lerma, qui va nomenar Nabàs cap de premsa de la Generalitat en 1982, ha qualificat el llibre de “relat desinhibit d’una època amb molts canvis, des de les frustracions i desil·lusions del moviment pacifista, fins a la construcció de les institucions democràtiques valencianes, projecte en el qual Ernest va ser protagonista”.

El llibre pren com a fil conductor a l’històric roder Marià Seguí, el Gatet d’Otos, al qui Nabàs considera un referent, “ell feia això de robar als rics per a donar-li-ho als pobres i m’he adonat que jo vaig passar d’una posició cristiana de beneficència a una posició política en la qual considere que, per a traslladar eixos recursos dels més adinerats als menys, el millor és engegar lleis que garantisquen la redistribució de la riquesa”, assenyala amb motiu de la presentació.

Nabàs repassà les principals etapes de la seua existència, entre elles, la seua època com a sacerdot a Xodos, durant la qual va adoptar una posició inconformista i crítica respecte a les postures eclesiàstiques oficials. En aquest sentit, l’autor considera que, actualment, “igual que succeeix en els partits polítics, l’Església de base es troba en la posició correcta, però la jeràrquica es manté al costat dels poderosos, cosa que la desvirtua i fa que s’allunye de Jesucrist”.

Memòries d’un roder aborda també el temps que Nabàs va passar en el Xile d’Allende i com va viure el colp d’estat de Pinochet. Sobre aquesta qüestió, l’autor reconeix que, després de la dictadura, en el país xilè “s’han investigat i jutjat les injustícies de la dictadura i s’ha condemnat a qui calia condemnar, un procés que no s’ha viscut a Espanya”. Finalment, Nabàs realitza un repàs pels 15 anys en els quals va col·laborar políticament amb Joan Lerma exercint diversos càrrecs dins del PSPV. Sobre el dirigent valencià, destaca episodis com la destitució del conseller Rafael Blasco i reivindica la seua figura; tot i que “va posar els pilars per a aconseguir una autonomia valenciana de pes”, la societat “encara no li ha donat el reconeixement que es mereix”.