“Ningú no va saber mai d’on vingué ni tampoc de quina manera va arribar al centre mèdic”. Així comença Silenci hostil, una historia d’històries personals o d’un calidoscopi de la naturalesa humana.

Nayeli, una adolescent ocaina, ha de fugir de l’horror d’un atac a la seua aldea i busca refugi al centre de salut de la comarca , enmig de l’Amazònia. Maria, una de les metgesses, acaba per fer-se’n càrrec com si fos la filla que mai no ha tingut.

A poc a poc, Nayeli prendrà consciencia del significat que té ser dona i ser indígena i passarà a una acció madura i compromesa malgrat la seua joventut.

Silenci hostil no sols ens descobrirà el maltractament que estan patint l’Amazònia i els seus habitants, sinó també un feminisme lligat a les reivindicacions vitals de les dones indígenes i la desaparició de llengües que han estat parlant-se durant segles a la selva. A més, possiblement ens identificarem amb les pors de la jove protagonista per obrir-se a l’amor.

Silenci hostil és un relat que, envoltat amb un alè màgic, exposa uns fets tan reals com la vida. Una colpidora novel·la de Mercé Viana que no deixa indiferent.