L’obra de Joan Fuster ha estat una croada contra el silenci, malgrat el perill de quedar-se sol. D’ací el títol del llibre: Escrits contra el silenci. “Ben sovint, gairebé sempre, callar també és mentir”, escrivia. I també: “l’heterodòxia és, sempre, soledat. O viceversa: la soledat és, sempre, heterodòxia”.

En paral·lel, aquest llibre és una petita falca contra el silenci a què ha estat sotmesa l’obra de Fuster i una reivindicació del seu llegat intel·lectual i, especialment, de l’obra de contingut més cívic. La primera part –“A propòsit de Joan Fuster” – la conformen articles dedicats a Joan Fuster i la seua obra. La segona –“A propòsit de l’obra cívica de Joan Fuster” – recull textos sobre la forma d’entendre Toni Mollà el propi país a partir d’una manera de mirar que va aprendre, segons confessa, llegint i escoltant Joan Fuster.